Cinema Amateur Cardoní

Un dia un grup d?amics, després d?assistir a unes sessions de Cinema Amateur a Manresa i veient que les noves tecnologies, relacionades amb aquest camp, podien arribar a uns preus assequibles per poder realitzar les nostres aficions personals, ens varem reunir i decidirem fundar una agrupació de Cinema Amateur a Cardona; d?això han passat quaranta anys.

Agraeixo a tots els amics, socis i simpatitzants de l?agrupació, el suport i l?entusiasme que sempre han tingut pel Cinema Amateur Cardoní, no deixant de recordar els amics i companys que malauradament ens han deixat pel camí durant aquests quaranta anys.

Tots ells, junt amb els que s?han anat incorporant, hem pogut mantenir encesa la il?lusió pel cinema amateur, avui reciclat per les noves tecnologies del vídeo, però amb el mateix entusiasme, sacrifici i companyonia de sempre.

Desitjo de tot cor, que tots junts, amb la il?lusió que durant aquest anys ens ha caracteritzat, puguem celebrar molts més aniversaris i encoratjo a les noves generacions a continuar gaudint del CINEMA.




Jordi Boixadera Rovira
President del Cinema Amateur Cardoní

Recordant.....................

De molt jovenet sempre m?havia fascinat el cinema i sempre que podia els diumenges em mirava quines pel?lícules oferien els cinemes locals, (a les hores n?hi havia dos, el Modern i l?Unió, mes conegut pel sobrenom del Calin) i em seduïa el món del setè art; per això quan em vaig assabentar per un dels membres fundadors del CAC (en Ramon Bascompte i Macià), que si volia podia integrar-me a la junta i poder endinsar-me en aquest meravellós món del cel?luloide i aprendre a realitzar pel?lícules, va ser com si sentís tocar una música celestial i ho vaig acceptar sense dubtar-ho ni un sol instant.

De la seva mà vaig descobrir no solament el món del cinema, si no també la germanor i el caliu que es respirava dintre d?un grup de persones que tenien la mateixa afició, però sobretot un gran cor. En definitiva un grup de grans amics units per una passió, el cinema.

Cap associació perdura en el temps si no es que realment les seves bases siguin molt sòlides i els seus integrants molt motivats pel que estan fent i amb uns objectius molt clars i definits.

El Cinema Amateur Cardoní compleix amb tots aquests condicionants i al cap de 40 anys de la seva fundació s?ha convertit en un referent de la història recent de la nostra vila, en possessió d?una filmoteca i videoteca que reflecteixen els moments mes importants que hem viscut com a col?lectiu, i que amb l?empenta de la junta actual espero que per molts anys es pugui seguir amb l?esforç que això representa.

Ramon Mosella i Casas
(Soci nº 2 del C.A.C.)

El nostre estímul : Cardona



De vegades, la força i l?encès entusiasme amb que s?organitzen algunes activitats culturals i recreatives es converteixen en els botxins que acaben convertint-les en cendres. No és aquest el cas del Cinema Amateur Cardoní, fundat i legalitzat l?any 1968; la nostra entitat continua viva i més encesa que mai després de 40 anys i continua renovant-se i rejovenint-se.

És possible que d?altres entitats necessitin incentius i estímuls externs per poder tirar endavant les seves activitats. Per al Cinema Amateur Cardoní, el millor i únic estímul és treballar per Cardona i estimar la nostra vila. Per això nosaltres hem tingut la sort d?haver pogut enregistrar imatges de la nostra vila abans que no comencés el nou mil?lenni.

Com a afeccionats al cine i a gravar tot el que es ?viu? a Cardona tindrem l?orgull de sentir-nos, potser, una mica més cardonins que els altres, podrem presumir d?haver aportat el nostre granet de sorra a la història recent de la nostra vila. Volem que la nostra història quedi documentada en vídeo i a l?abast dels que seran els futurs cardonins.

Imagineu-vos que han passat cent anys (la majoria de cardonins ja no hi serem), i que els futurs cardonins es poden trobar a la fira i que gràcies a la tasca que ara fem els del Cinema Amateur Cardoní, poden estar veient com varem celebrar a Cardona el nostre mil?lenari, com els nens del Ball de Bastons porten a la Mare de Déu petita, com gaudíem de la nostra Festa Major, etc.

A mi, personalment, m?agradaria poder veure en una pel?lícula com en Mossèn Serra i Vilaró va editar el seu llibre ?Història de Cardona? ara fa cent vuit anys, com Isidre Arnalot Carreras va construir la central hidroelèctrica l?any 1907 o bé com l?any 1908 es van enllumenar els carrers de Cardona.

M?enorgulleix moltíssim haver tingut l?oportunitat d?enregistrar totes aquelles imatges de Cardona que ara, avui dia, ja constitueixen una part important de la nostra història, una història en cel?luloide però real, no obstant: tenim, per exemple, imatges de quan encara funcionava la mina, tenim imatges de quan els ?toros? van entrar a l?església, tenim imatges dels primers carnavals i fins i tot de l?arribada a Cardona de la imatge de Santa Eulàlia.

Tenim també des de l?any 1987 una pel?lícula inacabada, de quan una excavadora va enderrocar el ?monumento a los caidos?, i que encara estem esperant per a filmar el que posaran al seu lloc.

Tenim enregistrats en vídeo pràcticament tots els actes que es viuen a Cardona per a la memòria dels futurs cardonins que vulguin retrobar-se amb les arrels de la seva i de la nostra vila algun dia llunyà. Si tots aquests trossets d?història tancada dins un munt de cintes de vídeo serveixen algun dia per això, nosaltres, els del Cinema Amateur Cardoní ens sentirem orgullosos d?haver treballat per Cardona.

Volem destacar que, continuant amb l?esperit de tenir recollits a la nostra videoteca tots els fets més importants que caracteritzen la vida Cardonina, no en podíem deixar passar un dels més significatius del nostre segle, com és la celebració del Sexcentenari de la consagració de l?església de Sant Miquel de Cardona (1398-1998), i alhora i el mateix any la vinguda a Cardona de les Relíquies dels Sants Màrtirs (Celdoni i Hermenter).

Per aquest motiu, el Cinema Amateur Cardoní va realitzar un reportatge dels actes culturals i religiosos que es van celebrar, presidits pel Sr. Bisbe (Antoni Deig) i per l?Honorable Conseller de Presidència de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Xavier Trias, juntament amb d?altres autoritats nacionals, comarcals i locals.


Als del Cinema Amateur Cardoní ens falta una eina per poder treballar i donar a conèixer la nostra feina. Ens falta el medi per poder arribar als cardonins que per un motiu o un altre s?han perdut algun dels actes que es convoquen. Ens falta...Televisió Cardona.

Ja hem emès per televisió els corre de bous dels últims deu anys.

Nosaltres, els del Cinema Amateur Cardoní, el que volem és poder arribar a través de les ones a tot Cardona,. Ens agradaria tenir una TV activa i participativa. Els del Cinema Amateur Cardoní, ja estem treballant en aquest tema i ja tenim algunes idees per a dur a terme. Ens agradaria fer programes d?entrevistes, un programa de notícies relacionades amb Cardona, un programa de la veu del poble (entrevistes a la gent pels carrers), reportatges actuals i antics de Cardona, retransmissió dels plens de l?ajuntament , perquè tota la informació arribés al poble de manera ràpida i fidedigna, etc. etc..

Els del Cinema Amateur Cardoní sabrem esperar amb il?lusió aquesta nova porta a la comunicació que se?ns obre. Mentrestant, continuarem treballant com sempre per a Cardona.




Dídac Bueno i Romero

PUJAR A UN TREN QUE FA TEMPS QUE CORRE

Ara farà quinze anys tres amics ens varem afegir al grup de persones que composaven el Cinema Amateur Cardoní, amb la il?lusió de compartir una de les nostres aficions amb altre gent que portava molt temps dins d?aquest mon. Quan dic molt temps, em refereixo a que per aquelles dates portaven vint-i-cinc anys associats i aquest 2008 en portem ja quaranta, que no son pocs.

Varem embarcar quan les pel?lícules en format de 8mm i super8 ja havien perdut pes i s?estava extenent a gran velocitat la utilització del vídeo. Aquest canvi no va frenar al Cinema Amateur Cardoní, que va veure una gran oportunitat en les facilitats que aquest nou sistema oferia.

Tots els membres de l?associació, tant els més antics com els més nous, varem entrar de ple en aquesta nova etapa; però sense deixar de banda les velles màquines, que de tant en tant encara son utilitzades per mans expertes, sota la atenta mirada dels més joves.

Els que vem començar en aquesta afició amb el ?boom? de les càmeres de video i el muntatge de pel.lícules amb aparells electrònics, no quedem indiferents davant el treball artesanal dels nostres amics més veterans. És fascinant observar la manipulació dels vells aparells, com es tallen i s?empalmen les cintes, veure el compte enrera a la pantalla, com al finalitzar la pel.lícula s?ha de rebobinar, les explicacions sobre com funcionaven els processos de revelat ?
Unes practiques molt diferents a les actuals, l?espera de llavors per veure el resultat del que s?havia enregistrat contrasta amb la actual inmediatesa del vídeo.

El Cinema Amateur Cardoní sobretot ha estat un espectador que ha captat els esdeveniments que s?han anat succeint en el nostre poble i esperem estar presents ens els que vindran en un futur.
Com tots sabeu, el mon audiovisual està canviant constantment i de ben segur ens haurem d?adaptar a nous avanços per complir un dels nostres objectius que és seguir enregistrant una part de la història del nostre poble.

De ben segur que nous temps ens portaran nous reptes que com sempre intentarem assolir, obrint ?nos al ventall de possibilitats que el món audiovisual ens segueixi oferint i posant de la nostra part la millor de les voluntats perquè el Cinema Amateur Cardoní compleixi molt anys més.


Lluis Miralles
Marcel Barrera
Josep Vilajosana

QUARANTA ANYS FENT CINEMA
Cinema Amateur Cardoní



El meu pare, en Pepet Moreno, em va dir una vegada: ?Vagis on vagis en aquesta vida, no oblidis mai els teus orígens, on estan enterrats els teus...?
Aquesta premissa no l?he oblidat mai, i he viscut amb coherència amb la dita del meu pare. Sempre he tingut l?orgull de ser fill d?un poble diferent, amb unes característiques especials. Sempre que tornes al poble, quan passes un revolt tancat de la carretera, de sobte, apareixen majestuoses les muralles i la torre de la Minyona formant part del massís del castell, allà dalt del turó. Aleshores sabies, amb una percepció que anava més enllà de la vista, que arribaves a casa. Ara, després de 36 anys d?haver marxat de casa, de Cardona, encara tinc la mateixa sensació quan torno al poble.
Si he començat aquest escrit aportant records que es tradueixen en emocions i sentiments, és perquè us vull parlar d?altres records també vinculats directament amb el poble, Cardona, i que també destil?len emocions i sentiments que no s?han d?oblidar mai. Em refereixo a la meva vinculació amb el Cinema Amateur Cardoní. Uns vincles que, vistos ara, amb la perspectiva que et dóna el pas del temps, he de dir que van ser molt profunds. Hem de retrocedir fins al 1970, any en què, com un simple espectador, vaig participar en la gravació de l?escena d?una pel?lícula en què un cotxe s?incendiava després d?un accident i quedava totalment cremat. Aquesta escena es va gravar a la casa de Malagarriga i el cotxe era un model abandonat que hi havia al mas. Aquells quatre cardonins atrevits que filmaven feien cine! Amb unes càmeres petites, amb pocs coneixements teòrics i pràctics, però, malgrat tot, amb moltes ganes i il?lusió intentaven explicar una història. Aquells cardonins pioners del cine amateur ?alguns d?ells encara ara actius al Cinema Amateur Cardoní? havien descobert que, amb una càmera a la mà, podien testimoniar i immortalitzar fets que anaven més enllà dels naixements, casaments i primeres comunions dels seus fills: històries sorgides de la seva imaginació. Tots ells volien fer cine, recrear en la mesura de les seves possibilitats el cine que veien cada cap de setmana al cine Calín i al Modern. Tant se val: amb una càmera de cine a la mà et converteixes en un retratista de la realitat. Això, senyors meus, és cine en estat pur!
Per això jo mateix em vaig embarcar en l?aventura de formar part de la família dels bojos pel cine. I així va començar el meu camí en el món de les idees en moviment... i fins avui.
Se?m fa difícil explicar-vos què se sent amb una càmera a la mà. T?envaeixen sentiments diversos. Sempre he agraït als meus pares que compressin aquella Canon súper-8 mm, que va ser l?inici de tot plegat. Gràcies al meu germà Ramon encara la conservo i us puc dir que, quan n?obro la capsa, la càmera deixa anar la mateixa flaire que aleshores. Almenys m?ho sembla a mi, potser perquè no vull perdre l?essència del que van significar per a mi tots aquests records.
La primera pel?lícula que vaig escriure i dirigir ja com a membre del Cinema Amateur Cardoní es titulava El drogat. La interpretava jo mateix i era per a l?original Concurs del Rotllo, de característiques molt especials: l?obra solament podia durar tres minuts, que era el temps que durava un sol rotllo de cinta súper-8. Evidentment no ho podies editar i fins al dia de la projecció no veies el resultat de la teva feina. Aquest concurs, per diversos motius, és dels més interessants en què he participat en tota la meva vida professional.
A les diverses entrevistes, escrits, festivals, currículums, xerrades de cine i TV, trobades amb estudiants d?audiovisuals, etc. en què he participat en la meva carrera professional, sempre, d?una manera o altra, ha quedat clar que els meus inicis van ser al meu poble, en súper-8 mm i dins del Cinema Amateur Cardoní. Aquestes afirmacions les faig amb molt d?orgull i per diferents motius: m?estimo el poble on vaig néixer i on vaig formar-me com a cineasta; sempre he defensat que els petits formats com el súper-8 ?avui pràcticament obsolet? tant en cine com en TV són ideals per aprendre i també per donar pista llarga a la creativitat i al desenvolupament d?un futur cineasta, perquè disposes de pocs mitjans i has de recórrer a l?enginy per portar a terme les teves idees. Aquells joves cardonins atrevits?i m?hi compto? volíem explicar històries, i aquest any ?juntament amb les noves generacions? volem celebrar els quaranta anys del Cinema Amateur Cardoní. Amateur, sí, però cinema al capdavall: que tothom ho valori en tota la seva magnitud.
Abans d?acabar m?agradaria tenir un record d?admiració i agraïment per als que, desinteressadament, em van dedicar moltes hores perquè pogués tirar endavant els meus projectes, les meves pel?lícules. Em refereixo als actors i les actrius. Tota la meva filmografia en súper-8 mm se sustenta en personatges del poble que em van regalar el seu temps actuant als films. Aquests films em van fer guanyar premis i em van donar solidesa humana i professional per encarar un camí cada vegada més difícil però molt enriquidor i profitós. Seria injust si no cités la meva tieta Maria ?la Maria Moreno coneguda de tothom?, que va lluir en la pel?lícula Desig d?hivern, primer intent de film semiprofessional. També vull destacar Juan Antonio López i Francisco Leal, i el malaguanyat Josep Maria Vázquez, que van interpretar diverses pel?lícules meves en súper-8 mm. A tots ells, una profunda gratitud.
És clar que podria omplir moltes més pàgines, però toca acabar i voldria fer-ho des de la meva mirada humil, respectuosa i enèrgica per felicitar i recordar tots els que, al llarg d?aquests quaranta anys, han tingut prou valor i prou afició per no deixar d?empunyar la càmera i mantenir viva la mirada fílmica. A tots ells, el meu suport i la meva admiració.
Per molts anys, Cinema Amateur Cardoní!


Josep Maria Serra i Costa
Director i Realitzador de Programes de Televisió de Catalunya, TV3

En el 40è aniversari del Cinema Amateur Cardoní

Em complau extraordinàriament participar en aquest número de CARDONA OBERTA dedicat al 40è aniversari de la fundació del Cinema Amateur Cardoní. Entre d?altres coses, perquè m?ofereix la possibilitat de retre el meu particular i merescut homenatge a aquesta entitat que ha desenvolupat una important contribució a la causa de l?amateurisme cinematogràfic.

En el transcurs dels darrers dos anys, amb un bon amic (Albert Beorlegui, periodista i comentarista cinematogràfic), hem estat treballant, per encàrrec de la Filmoteca de Catalunya, en la realització d?un llibre sobre la història del cinema amateur al nostre país. Un dels apartats de l?obra fa referència a les associacions més destacades que han actuat com elements de dinamització del cinema amateur, entre les quals hi figura, amb tots els honors, el Cinema Amateur Cardoní. Una associació que presenta un extens full de serveis (celebració de concursos, tasques de formació cinematogràfica, realització de documentals, creació d?una filmoteca, etc.) amb el valor afegit d?un mèrit poc comú: el de la supervivència.

A causa de l?aparició de noves tecnologies i del canvi d?hàbits socials, el cinema amateur s?ha vist abocat aquests darrers anys cap a la seva desaparició i avui, en la seva accepció clàssica, es pot considerar pràcticament extingit. La figura del realitzador amateur tradicional, procedent en la majoria dels casos del cinema familiar, de formació autodidacta que no es plantejava el cinema com una opció professional, ha estat substituïda majoritàriament per la d?un cineasta més jove, amb estudis de cinematografia o pràctiques en el cinema o la televisió, que aspira a triomfar (o com a mínim a guanyar-se la vida), en el món de l?audiovisual. Aquesta nova conjuntura ha provocat la desaparició d?un gran nombre d?entitats, a les quals els ha faltat la capacitat o la imaginació necessària per superar el canvi. No és aquest el cas del Cinema Amateur Cardoní, que ha sabut adaptar-se a les exigències dels nous temps. Així, a l?empara de l?entitat mare, el Foment Cardoní, treballa avui entusiàsticament per preservar la memòria de la col?lectivitat cardonina amb els seus documentals de producció pròpia, mantenint les constants que han caracteritzat sempre la seva tasca: el voluntarisme, l?esperit de servei, i una admirable perseverança.

Una sèrie de valors que, segons la meva percepció, resulten genuïnament cardonins, ja que m?ha semblat intuir-los en les moltes estades que he fet a Cardona (la vila de naixement del meu pare, per cert), i en virtut de l?esperit acollidor dels entranyables familiars de ?Cal Pere Barato?. No en va he tingut l?oportunitat (i la sort!) de conèixer la Cardona festiva en els dies de la seva singular Festa Major, però també la Cardona de la quotidianitat, que reapareix quan, desmuntada i desada la plaça de bous, la Fira resta lliure de qualsevol signe de festa.

Com a simbòlic regal d?aniversari, em plaurà lliurar als companys cineastes de Cardona, una còpia en format DVD de dues pel?lícules que vaig realitzar sobre el corre bou.

La primera es titula ?Toros en Cardona? i el seu any d?estrena (1968) coincideix curiosament amb el de la fundació del Cinema Amateur Cardoní. No es tracta d?un documental a l?ús sinó d?un film en el qual el muntatge transfigura, en diversos passatges, la realitat objectiva.

La segona (?Toros a Cardona 2?) correspon al corre bou de 1983 al qual hi va assistir Jordi Pujol. Compte, com a fil conductor, amb un comentari en vers de caràcter irònic, que conté una estrofa que diu així: ?El President se n?adona / amb certa curiositat / que a la plaça de Cardona / el ?redondel? és quadrat / I Jordi Pujol, sensible / a qualsevol conjectura / pensa que aquí ha estat possible / del cercle, la quadratura?.

I jo em pregunto: en certa manera, no significa la quadratura del cercle el fet que l?entitat cardonina que homenatgem sobrevisqui amb èxit després de la desaparició del cinema amateur?

Felicitats, moltes felicitats, amics cineastes del Cinema Amateur Cardoní!

Jordi Tomàs i Freixa