Cinema Amateur Cardoní

Em complau extraordinàriament participar en aquest número de CARDONA OBERTA dedicat al 40è aniversari de la fundació del Cinema Amateur Cardoní. Entre d?altres coses, perquè m?ofereix la possibilitat de retre el meu particular i merescut homenatge a aquesta entitat que ha desenvolupat una important contribució a la causa de l?amateurisme cinematogràfic.

En el transcurs dels darrers dos anys, amb un bon amic (Albert Beorlegui, periodista i comentarista cinematogràfic), hem estat treballant, per encàrrec de la Filmoteca de Catalunya, en la realització d?un llibre sobre la història del cinema amateur al nostre país. Un dels apartats de l?obra fa referència a les associacions més destacades que han actuat com elements de dinamització del cinema amateur, entre les quals hi figura, amb tots els honors, el Cinema Amateur Cardoní. Una associació que presenta un extens full de serveis (celebració de concursos, tasques de formació cinematogràfica, realització de documentals, creació d?una filmoteca, etc.) amb el valor afegit d?un mèrit poc comú: el de la supervivència.

A causa de l?aparició de noves tecnologies i del canvi d?hàbits socials, el cinema amateur s?ha vist abocat aquests darrers anys cap a la seva desaparició i avui, en la seva accepció clàssica, es pot considerar pràcticament extingit. La figura del realitzador amateur tradicional, procedent en la majoria dels casos del cinema familiar, de formació autodidacta que no es plantejava el cinema com una opció professional, ha estat substituïda majoritàriament per la d?un cineasta més jove, amb estudis de cinematografia o pràctiques en el cinema o la televisió, que aspira a triomfar (o com a mínim a guanyar-se la vida), en el món de l?audiovisual. Aquesta nova conjuntura ha provocat la desaparició d?un gran nombre d?entitats, a les quals els ha faltat la capacitat o la imaginació necessària per superar el canvi. No és aquest el cas del Cinema Amateur Cardoní, que ha sabut adaptar-se a les exigències dels nous temps. Així, a l?empara de l?entitat mare, el Foment Cardoní, treballa avui entusiàsticament per preservar la memòria de la col?lectivitat cardonina amb els seus documentals de producció pròpia, mantenint les constants que han caracteritzat sempre la seva tasca: el voluntarisme, l?esperit de servei, i una admirable perseverança.

Una sèrie de valors que, segons la meva percepció, resulten genuïnament cardonins, ja que m?ha semblat intuir-los en les moltes estades que he fet a Cardona (la vila de naixement del meu pare, per cert), i en virtut de l?esperit acollidor dels entranyables familiars de ?Cal Pere Barato?. No en va he tingut l?oportunitat (i la sort!) de conèixer la Cardona festiva en els dies de la seva singular Festa Major, però també la Cardona de la quotidianitat, que reapareix quan, desmuntada i desada la plaça de bous, la Fira resta lliure de qualsevol signe de festa.

Com a simbòlic regal d?aniversari, em plaurà lliurar als companys cineastes de Cardona, una còpia en format DVD de dues pel?lícules que vaig realitzar sobre el corre bou.

La primera es titula ?Toros en Cardona? i el seu any d?estrena (1968) coincideix curiosament amb el de la fundació del Cinema Amateur Cardoní. No es tracta d?un documental a l?ús sinó d?un film en el qual el muntatge transfigura, en diversos passatges, la realitat objectiva.

La segona (?Toros a Cardona 2?) correspon al corre bou de 1983 al qual hi va assistir Jordi Pujol. Compte, com a fil conductor, amb un comentari en vers de caràcter irònic, que conté una estrofa que diu així: ?El President se n?adona / amb certa curiositat / que a la plaça de Cardona / el ?redondel? és quadrat / I Jordi Pujol, sensible / a qualsevol conjectura / pensa que aquí ha estat possible / del cercle, la quadratura?.

I jo em pregunto: en certa manera, no significa la quadratura del cercle el fet que l?entitat cardonina que homenatgem sobrevisqui amb èxit després de la desaparició del cinema amateur?

Felicitats, moltes felicitats, amics cineastes del Cinema Amateur Cardoní!

Jordi Tomàs i Freixa